Loading...

diumenge, 10 d’agost de 2014

Una altra galàxia



Avui, que tindrem la lluna plena i Supernova, no sé perquè, m'ha vingut, al cap, la cançó del grup Pastora, "Una altra galàxia".

M'agrada molt Pastora i opinaré, amb el vostre permís (sense ser crítica de música ni considerar-me cap experta ni res semblant), que tenen cançons amb lletres sorprenents, algunes molt metafòriques ("Cuanta vida"), altres més terrenals ("Domingo de resaca") i amb tocs graciosos (com "Còsmica") moltes de les melodies són enganxoses, amb molts bons ritmes i la veu de la cantant té un toc especial, que es fa escoltar...

...A més, me'ls vaig trobar en un concert, que vaig anar, dels Love of Lesbian i vaig aprofitar l'avinentesa de què algú em proposés presentar-me la Dolo Beltran, la vocalista del grup i va resultar ser atenta, simpàtica i molt agradable! encara que amb el bon record, em queda un sabor agredolç d'aquella nit i ara us explicaré el perquè:

Érem a la part de dalt del Zeleste, Poble Nou, allà actuaven els Love of Lesbian i em va fer gràcia que molt a prop, teníem a la cantant de Pastora, ballant i passant-s'ho bé, junt amb altres amics i el Marc Parrot (el Chaval de la peca). No sabia perquè però, de sobte, em vaig començar a sentir incòmode, al girar una mica el cap, vaig esbrinar el perquè d'aquella sobtada incomoditat, em vaig trobar un dels seus amics mirant-me fixament, amb cara d'embadalit ¿?.. 

Com em sol passar, en alguna situació així, una mica estranya, em vaig posar vermella, com un tomàquet (sí, no rigueu, encara em passa i més amb coses així), em vaig cohibir, doncs la seva mirada era massa intensa i directa, vaig dissimular i vaig intentar seguir gaudint del concert, junt amb la gent amb qui anava.

Però al cap d'una breu estoneta : sorpresa! aquell xicot, que em mirava, se'm va acostar i em va parlar, em va preguntar si m'estava agradant el concert i em va dir que era amic de tot el grup, sobretot del Santi Balmes, el cantant dels Lol i que, com podia veure, havia vingut al concert amb més artistes, com la Dolo Beltran, cantant de Pastora i el Marc Parrot, entre d'altres amics... li vaig dir que sí, que estava gaudint molt del concert, i que Pastora també m'agradava molt, llavors va ser quan em va proposar de presentar-me la Dolo i no m'hi vaig poder negar, em va fer gràcia i com ja us he comentat, va ser molt agradable tenir una breu conversa amb ella.

Després, com res és gratuït en aquesta vida, l'amic en qüestió, em va fer una proposició: em convidava a la festa privada, que feien amb tots els artistes, després del concert i a tot el que volgués prendre a l'esmentada festa. De sobte, em vaig sentir una mica sorpresa o ara penso, que com el títol de la cançó: com en unaltra galàxia! hahaha.. li vaig dir que no anava sola, que anava amb més gent, com ja havia pogut apreciar i que si anava jo, els meus amics també vindrien; com ja em temia, em va respondre que no, que només em convidava a mi i la meva resposta va ser contundent: -m'afalaga molt la teva invitació, però si no poden venir, amb mi, els meus amics, ho sento però no puc venir a la festa, de totes maneres, moltes gràcies per tot- això sí, jo sempre agraïda (que de desagraïts l'infern n'és ple, diuen).

Ja us podeu imaginar la de brometes i juguesques que va generar, entre els meus amics, la graciosa anècdota.. Però vaig conèixer la Dolo! hehehe! I el sabor agredolç que em va quedar, després d'això, va ser que m'hagués encantat anar a la festa amb la Dolo, els del grup de Love of Lesbian, el Marc Parrot, etc.. però amb els meus amics inclosos! aaiishh, coses que passen.

Bé i per fi, aquí us deixo la cançó de Pastora i dir-vos que ara trigaré uns dies a tornar a publicar quelcom, per fi puc marxar uns dies fora, com sempre, gràcies per llegir-me i fins aviat!

Gemma-Enoa



divendres, 8 d’agost de 2014

S'atura el temps?

No us passa, alguna vegada, que quan esteu molt, molt a gust amb algú, sembla que, de sobte, s'aturi el temps? No te n'adones i quan mires l'hora, potser ja han passat dues hores i no t'ho pots ni creure, perquè podries estar-ne dues o tres més! 

Doncs això, que s'aturi el temps! d'en tant en tant o més ben dit, quantes més vegades passi millor, la veritat és que esdevé fascinant quan connectes amb algú i et sents tant bé, fins i tot, a estones, no calen ni paraules, simplement estant al seu costat, ja és un plaer, sense esperar res, sense que et demanin res, només gaudint amb la seva presència i compartint el que cadascú vol compartir amb l'altre.

Això m'inspira aquesta cançó, que últimament sona bastant a l'emisora de ràdio que jo escolto normalment, desitjo que us agradi!

Gemma-Enoa

dimarts, 5 d’agost de 2014

M'has vençut

Com t’ho hauré de fer veure? si quan et veig, ja no sé si vaig o vinc, si riure o plorar, si quedar-me quieta o fugir!

Qué més vols que et digui? si quan t’en vas, de sobte, sento que se me'n va un troç d'ànima i que, sense poder fer-hi res,  m'esquinço per dins!

Com vols que t’ho expliqui? Si el teu mirar m'arriba tant endins que la sang recorre les meves venes, bullint de passió!

Com puc fer-t'ho entendre? Si quan t'escolto, les teves paraules acaricien tot el meu ésser, deixant-me sense alè!

Què més vols que et digui? si conèixe’t m’ha fet embogir de desitg, omplir tots els meus recons de tu i només pensar-te i anyorar-te!

Ja no puc fer res més que esperar-te, m'has vençut.

Gemma-Enoa


Us deixo una cançó, que per mi, és una delícia, El far del Sud, de Sopa de Cabra

dissabte, 2 d’agost de 2014

En construcció...

Hola a tothom que em visiti, primer de tot: Benvinguts/des! gràcies per passar-vos per aquí i dir-vos que aquest serà un espai molt variat, on hi podreu trobar de tot, música, algun poema, escrits, pensaments, experiències i ja aniré veient sobre la marxa, el que vull anar compartint, per aquí, amb tots vosaltres.. 
De moment, trigaré uns dies a donar-li forma a tot això i aviam què en va sortint!
Gràcies i fins ben aviat! 

De mentres, us deixo un clip d'un grupet que m'agrada bastant, els Dept, m'encanta la lletra! espero que us agradi!